"Quasi cada activitat que té lloc en l'entorn digital té un impacte en el nostre entorn real". Són paraules del CEO de Microsoft, Steve Ballmer que subratlla que la virtualitat de les tecnologies de la informació és tan sols una convenció. Quins són, així doncs, els impactes sobre el medi d'aquestes tecnologies, mal dites desmaterialitzades?

Actualment hi ha 5.000 milions de línies de telèfon mòbil, i un nombre creixent i quasi imparable de terminals intel·ligents (els smartphones), amb capacitat de connexió a internet i preparats per oferir un ventall enorme de prestacions. Això suma pressió als 50 milions de servidors que hi ha globalment i augmenta l'impacte de les 2.000 milions de persones amb accés a Internet. 

Les tecnologies de la informació són molt més que un producte per a l'oci o la intercomunicació personal. Ben lluny de la frivolitat amb la qual cada vegada menys són jutjades, avui formen part del cor del nostre sistema econòmic i el seu paper ja és indiscutit en fenomens com el de la globalització o l'emergència dels nous consums (long tail, eshoping). També ajuden a articular una nova ciutadania que s'expressa desafiant governs (primavera àrab, 15M) i sistemes de transmissió de cultura (música, premsa, etc). També són presentades, cada vegada més, com una oportunitat per abordar, tal com defensa Jeremy Rifkin, un model econòmic menys centralitzat per un de distributiu, fet que les converteix en aliades en moltes polítiques vinculades a una major eficiència en el consum de recursos.  

Vint mil·ligrams, aquesta és la mitjana de CO2 que 'emetem' cada segon quan llegeim un article a internet. Són les dades citades per Alexander Wissner-Gross de la Universitat de Harvard i recollides en un article de la CNN de finals de 2009. Tanmateix, no totes les nostres activitats a la xarxa 'costen' el mateix en termes de CO2. Segons dades oficials de Google, una cerca a través del seu cercador implica alliberar 0.2 grams de CO2 a l'atmòsfera. La xifra és significativament major si el que fem, després de fer la cerca, és descarregar una cançó o veure un vídeo en línia. 

La petjada d'internet i de les tecnologies de la informació quant a les emissions de CO2 no és petita, un 2% del total anual. Al 2020, s'estima que aquest percentatge anirà a l'alça, i podria arribar fins al 6%. 

Balanç positiu

El balanç, però, encara és globalment positiu. Les TIC contribueixen a un estalvi del 15% de les emissions que es produirien sense elles sobretot per com han fet disminuir el consum de determinats recursos (paper, sobretot) i hàbits (transport). Cal subratllar que les solucions TIC per als processos industrials han permès avançar en aspectes clau com la disminució del consum a les llars, l'automatització de processos industrials, la logística intel·ligent i la reducció de l'emmagatzematge, el teletreball, etc. Una dada a retenir, de l'informe SMART 2020: l'aplicació de les TIC a la indústria pot aconseguir una reducció de 7GT de CO2 l'any 2020. 

Cal, però, internalitzar tots els elements implicats i hi ha algunes zones fosques, en aquest sentit: la gestió dels residus, que perjudica algunes zones de l'Àfrica, i la seva manufactura amb condicions de màxima duresa, a l'Àsia. Aspectes que és difícil comptabilitzar en un càlcul d'emissions però que tenen un pes important en el retrat en clau de sostanibilitat de les TIC.

Dependència del fòssil, encara

El nostre sistema productiu i social és avui altament dependent de les matèries primeres i... d’electricitat. 

Una quarta part de les emissions de carboni de les TIC es genera a partir de l'obtenció dels materials i la fabricació de dispositius. La major part del consum, però es relaciona amb la seva aplicació i utilització. 

Un dels capítols crítics és el de l'emmagatzament de la informació, sobre la qual avui hi ha una exigència de rendiment molt significativa. L'augment massiu dels centres de dades ha convertit aquest sector en el generador d'emissions de creixement més ràpid dins les TIC. Algunes companyies gasten més en refrigeració i energia que en la mateixa compra de maquinari. El nombre de grans servidors per atendre la demanda pot pujar en pocs anys fins als 122. En la guia Green Tic editada per ORSI i la Junta de Castilla y León s'apunta que l'any 2000 un servidor costava 3000 euros i tenia una despesa de 150 euros en energia i refrigeració, l'any 2012 els costos d'energia i refrigeració es van duplicar. 

La creixent incorporació de nous usuaris, provinents de les economies dites emergents, fa que algunes de les previsions actuals calgui revisar-les a l'alça. 

Per fer front a aquesta creixent petjada els experts apunten algunes solucions com ara la reubicacio dels grans centres de processament de dades en zones fredes o amb fàcil accés a energies renovables; l'augment de l'eficiència energètica dels edificis que contenen servidors; la millora de l'eficiència energètica d'ordinadors i aplicacions (camp en el qual s'ha avançat molt); així com l'abordatge d'alguns temes tècnics com ara l'optimització en el funcionament dels processadors de dades, la millora dels protocols de transport de la informació o la modernització de les xarxes. 

Tot això al costat de la interpel·lació al consumidor per a un ús més racional dels aparells (substituir l'stand by per l'apagada, no per conegut, és menys pertinent recordar aquest consell) i per un atemperament del consumisme relacionat amb els aparells, fet que implica consumidor i empreses (obsolència programada). 

En clau positiva

Finalment, un epíleg en clau positiva: "Si l'eficàcia energètica de la computació segueix amb la seva taxa històrica de canvi, augmentarà en un factor de 100 al llarg de la pròxima dècada, amb les consegüents millores en computació mòbil, sensors i controls. Quines noves aplicacions i productes seran possibles amb una millora de l'eficàcia tan gran d'aquí a 10 anys? Quines altres innovacions seran necessàries perquè aquestes tecnologies es puguin usar de forma més eficaç?", es pregunta Jonathan Koomey en un article al MIT Thecnology Review.

Trobaràs enllaços i més notícies sobre el tema al nostre delicious: http://delicious.com/ecotendenciescosmocaixa/mover_info